La infància, la família, el pas del temps i la revisió del passat són els temes que aborda en la seua obra
L’escriptora valenciana Lola Mascarell té en la seua plàcida infància una bona font d’inspiració a la qual recorre a l’hora d’escriure i la novel·la ‘Nosaltres ja no estarem’ n’és un bon exemple.
“L’origen de tot està en el xiquet que ens ha anat construint com a adults. Aquell cant al que s’ha perdut que és la literatura, aquella necessitat de detindre el temps s’accentua en la infància perquè és el paradís al qual tots volem tornar i no podem”, ha afirmat en la seua trobada amb els lectors en la Biblioteca Valenciana.
En la novel·la narra com la venda d’una casa d’oci familiar agita els records de la xiqueta que va ser i descobreix anècdotes familiars. “Depenem completament dels altres i els altres més pròxims són la nostra família. De la relació que tinguem amb ells sorgeix la manera en què ens relacionarem amb la resta. La família ens deixa una empremta indeleble de la qual la literatura no se n’ha de desprendre”, ha explicat.
La infància i la família s’uneixen a altres temes recurrents com la naturalesa, el pas del temps, la revisió del passat i la història. “La literatura és el reflex del que preocupa a una societat”, ha assegurat.
Lola Mascarell va entrar en el món de la literatura de la mà de la poesia en 2010 amb ‘Mecánica del prodigio’. Posteriorment, va publicar ‘Mientras la luz’, que va ser Premi Internacional de Poesia Emilio Prados en 2013 i Premi Alcalá de Poesia l’any 2014, i ‘Un vaso de agua’ (2018). L’any passat es va estrenar amb la novel·la ‘Nosotras ya no estaremos’, una prosa carregada de musicalitat poètica i és que, encara que no vol triar entre poesia i narrativa perquè és una “elecció fal·laç”, admet l’atracció per la poesia “per la seua proximitat amb la música, perquè és més complexa, molt més difícil i, per tant, més rica”.
Mascarell exerceix com a professora de Llengua i Literatura en un institut de secundària, un ofici que qualifica de bonic perquè “poder acompanyar en la joventut les persones et permet mantindre’t jove, sorprendre’t i estar aprenent sempre constantment. Ser professor és una forma de vida. Professor és aquell que assenyala les coses perquè els altres les vegen”.
En aquest contacte amb l’adolescència percep l’amenaça del que denomina “plaers ràpids que arriben a través de les pantalles” en contra de la lectura, però es mostra optimista i creu que es continuarà llegint, encara que de manera fragmentària, i que el llibre perdurarà en el temps.
La participació de Lola Mascarell en l’Encontre d’Escriptors de la Biblioteca Valenciana ha coincidit amb el 8 de març, una jornada que ella viu com a festiva perquè “cal celebrar-nos com a dones i fer-ho visible a la societat”. El seu desig és que la seua filla, de pocs mesos, no haja de celebrar el dia de la dona en un futur perquè s’haja aconseguit que les dones estiguen al mateix nivell que els homes, no sols en dret sinó en actituds socials. “Que la dona puga comportar-se amb llibertat sense haver de donar explicacions ni entrar en debats. Que ens expressem i visquem amb llibertat plena”, ha expressat.
