Per: JOAN J. SOLER NAVARRO.
Historiador i Crític d’Art. Divulgador de l’obra de J. Segrelles des de 1982
Huí 18 de març de 2023 es compleixen 138 anys del natalici de José Segrelles (Albaida, 1885-1969). Poques vegades hauran coincidit a València capital dues exposicions dedicades al mateix artista. En aquest cas i només fins al 19 de març, pot visitar-se a la Casa Museu Vicente Blasco Ibáñez de València l’exposició SEGRELLES I BLASCO. DIBUIXANT LES PARAULES, al voltant de la qual s’han fet altres activitats com la presentació del llibre LA CATEDRAL amb il·lustracions de J. Segrelles.
D’altra banda al Casino de Agrícultura de Valencia, pot visitar-se l’exposició JOSÉ SEGRELLES EN THE ILLUSTRATED LONDON NEWS en el marc de la qual, també s’ha projectat el documental J. SEGRELLES IL·LUSTRADOR UNIVERSAL d’Ignacio Estrela i fa unes dies l’il·lustrador Felipe Hernández Cava ens va parlar de «J. Segrelles en la la encrucijada«
Enguany volem dedicar aquest espai de record i homenatge a Segrelles amb el treball il·lustratiu amb que es va internacionalitzar Segrelles, entre les quals naturalment es troba The Ilustrated London News, eix del llibre que en l’any 2010 em va publicar l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida i la Casa Museu del Pintor J. Segrelles amb l’extraordinari pròleg de John Howe (El Sr. dels Anells, Hobbit, etc) titolat J. Segrelles Il·lustrador Universal.
Les il·lustracions del London News també van brillar especialment a la exposició J. SEGRELLES EL LABERINT DE LA FANTASÍA que vaig comissariar per al MuVIM de Valencia en 2015 amb un total de 260 obres originals, sens dubte l’antològica més important reunida.
En proposar-nos l’estudi i la redacció sobre el treball il·lustratiu de José Segrelles, el publicat entre els anys 1927 i 1935, per encàrrec de l’editorial de les revistes The Illustrated London News i l’edició americana The Sketch, trobem la importància que esta col·laboració va tindre amb els editors anglesos per a la carrera artística de José Segrelles.
Va ser la revista que publicà en el 1928 les il·lustracions interpretatives de La divina comèdia de Dante, amb les quals va rebre, el 1929, la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de Barcelona, i algunes de les quals es troben exposades hui en la Casa-museu del Pintor Segrelles a Albaida. Per altra banda, des de les primeres il·lustracions publicades en dita revista, referides, com veurem tot seguit a Beethoven, se li va obrir un mercat tan llunyà i tan difícil de conquerir com el nord-americà.
JOSÉ SEGRELLES EN LES REVISTES EUROPEES I AMERICANES. La internacionalització de la seua obra il·lustrativa.
Quan el nostre il·lustre artista va veure publicades les seues il·lustracions per primera vegada en la revista anglesa, comptava amb quaranta-un anys i treballava a Barcelona, la seua residència habitual des de l’any 1889. Les simfonies de Beethoven, el seu músic predilecte, foren la base per a una personalíssima interpretació cromàtica, i immillorable presentació de cara als paisans dels famosos il·lustradors Dulac i Rackham. Este primer contacte amb l’exigent públic del Regne Unit va ser el fruit aconseguit per Segrelles després de dures i difícils gestions iniciades anteriorment amb l’objecte d’obrir-se nous mercats a més del nacional, on, la pintura tenia encara poca venda i les il·lustracions per a llibres, la principal font d’ingressos per a Segrelles, encara estaven més mal pagades. Un exemple d’açò mateix, podem llegir-lo en un dels exemplars del Diario Español de l’any 1928. En este periòdic català, José Escofet escrivia que “a estos artistes aplicats a un art auxiliar com ho és la il·lustració de llibres i revistes, el públic els ignora malgrat coneixer ben bé les seues obres. Els pintors venen quadres a milers de duros o dólars, són famosos, però un modest artista que dibuixa per a les cases editorials, per més meravellosament que ho faça, és un obrer intel·lectual. En general, i salvant el cas de Gustav Doré i algun altre més, el camí del dibuixant és penós, difícil, obscur i poc productiu”.
Les seues il·lustracions publicades en distintes revistes, com ara les pertanyents a l’empresa madrilenya Prensa Gràfica: Nuevo Mundo, Mundo Gráfico, La Novela Semanal, Elegancias o La Esfera, amb edicions traduïdes especialment per a uns altres països, són les que donaren a conéixer, a principis dels anys vint, la tasca artística de Segrelles a nivell internacional.
La Esfera 11/abril/1925 Spain.
| En els anys anteriors a la signatura del contracte amb l’Illustred London News, Segrelles va expressar a la família i als amics el seu desig de projectar el seu treball internacionalment. Ho va intentar sense èxit a Oporto i Viena, i quan va contactar amb el Sr. Bruce S. Ingram, a Londres, va rebre una carta procedent de Paris, era Monsieur Coles que li sol·licitava una entrevista amb ell a Barcelona perquè havia vist el seu treball en La Esfera de l’11 d’abril de 1925. |
D’esta manera va ser com Monsieur Coles, representant a París d’un seguit d’importants editorials europees i asidu col·laborador literari de revistes com ara The Illustrated London News, descobrí les il·lustracions de Segrelles i es va interessar per conéixer personalment l’artista, al temps que Segrelles estava capficat en la internacionalització de la seua obra.
Va ser Coles qui vingué primer a Espanya per confirmar la seua intuïció. Quedà esbalaït per la fama que Segrelles tenia en aquells moments, així com per la importància del seu treball tant il·lustratiu com en altres vessants artístiques, per a la pintura espanyola contemporània.
El febrer de 1927, José Segrelles va viatjar a París per tal d’ultimar detalls i signar un contracte per a esta primera col·laboració: Onze il·lustracions interpretatives de la música de Beethoven per a les pàgines centrals del número de Nadal de The Illustrated London News per a Europa i la consegüent edició americana, la revista The Sketch, amb similar contingut.
Al peu de la primera il·lustració beetoviana que trobem en les pàgines centrals del número especial de Nadal de The Illustrated London News de l’any 1927, llegim una introducció sense signatura. Però per l’autoritat amb què ens presenta l’obra de Segrelles, ens atreviríem a apuntar que es tracta d’una de les ressenyes de Monsieur Coles. “Diversos artistes recents han provat d’il·lustrar la música en temes imaginatius pictòrics, i en les tres pàgines següents, es reprodueix una sèrie de particularíssim interés i bell exemple, pel ben conegut Pintor Espanyol, José Segrelles, que expressa en eixa forma les seues impressions sobre Beethoven. La pintura de dalt, -tot referint-se a la il·lustració de Segrelles-, no representa una composició particular, sinó més bé un fantàstic espectacle del mestre en comunió amb els elements i traçant la inspiració des de la tempesta”. Seguim llegint en la mateixa introducció en què ens trobem la transcripció literal d’unes notes escrites per Segrelles en relació a la mateixa il·lustració: “…Beethoven, l’home més perfecte del món, prefereix contactar amb eixa llum vinguda de dalt, mesclar el seu amor a l’Art amb el sublim poder de la Natura.
“Amb passos perllongats, escolta impertorbable les veus de la nit i, després crea el tema, tot manifestant aquelles veus al món. Sord, dissortat en l’amor tempestuós de cor, ell només, a través de les limitades notes musicals, ha revelat la infinita escala de sons i visions que expressa la Natura”.
A l’arribada de The Illustrated London News a Barcelona, llar i centre de producció del nostre il·lustre artista, la crítica, sempre espectant de les darreres notícies i progressos de Segrelles, projectats com a autèntics esdeveniments artístics, digueren del seu treball, en el Diario Español, corresponsal a Buenos Aires (2-3-1928): “José Segrelles ha sabut fer-se un nom a Barcelona, i ara comencen les repercussions de la seua fama en l’estranger. Els seus dibuixos publicats en The Illustrated London News, en lloc preferent de l’extraordinari de Nadal, li obren les portes d’Europa. José Segrelles és un poeta, un gran líric del llapis i del pinzell, i ha arribat amb la seua fantasia on no arriba cap dels il·lustradors actuals. La seua personalitat es basa més que en la perfecció de la seua tècnica, en el balafiament insuperable de la seua imaginació creadora. Per més que és difícil adquirir glòria i fortuna dibuixant o pintant a l’aiguada per a les editorials, no m’estranyaria que Segrelles arribara molt lluny, és jove, té talent, i és valencià. Perquè els artistes valencians saben com ningú com arribar al mercat mundial”
El marxant irlandés Mr. Patrick J.M. Cartney, afincat a New York, atònit per les il·lustracions de Segrelles publicades a The Illustrated London News, no va esperar massa temps i a través de l’editorial de la revista anglesa, proposà a Segrelles una temptadora i decisiva oferta: Introduir-lo en el món artístic de Nord Amèrica, a canvi, encara com, de la corresponent comissió per la venda dels seus treballs.
Esta interessant proposició es faria realitat a finals de 1929, després d’haver aconseguit, en el mes de maig, la Medalla d’Or en l’Exposició Internacional de Barcelona, en la secció de dibuix, amb les il·lustracions de La divina comèdia de Dante publicades el 1928 a The Illustrated London News. En el número de Nadal de 1929 –Segrelles resideix a New York– trobem set magnífiques aquarel·les del Quixot. No formaven encara part de l’encàrrec de l’Editorial Gallach-Calpe, formalitzat amb anterioritat, però acabaren per ser incloses en l’edició definitiva, que veia la llum en l’any 1966, impresa per Espasa-Calpe.
Cal assenyalar la frase pronunciada per Segrelles amb motiu d’esta última edició de El Quijote: “Ha estat el vértex de tota la meua carrera artística”, i no només perquè li va ocupar gran part de la vida, sinó també per la publicació d’estes en la revista anglesa, així com per les versions, dibuixos acolorits que sobre els mateixos textos de Cervantes va realitzar per a l’Editorial Mir, publicats a principis dels anys trenta.
De la referida edició a The Illustrated London News, Monsieur Coles escriu: “Este promorós Pintor imaginatiu, D. José Segrelles, ens ha proporcionat una vegada més per a nosaltres unes “visions” en “Dante” i en l’any 1927 interpretà la música de Beethoven. Ara ha pintat els incidents de la immortal obra de Cervantes, D. Quijote”.
Amb l’Editorial Salvat de Barcelona, va començar a treballar l’any 1914, amb la creació d’un centenar de portades per a la revista Hojas Selectas. Va ser en març de 1929 quan la mateixa Salvat de Barcelona li va encarregar les il·lustracions per a una de les obres més treballades, aconseguides i impregnades de la seua pròpia personalitat. Eren Les mil i una nits, que veurien la llum el novembre de 1931; nou de les quals es varen publicar en el Nadal de 1930 dins The Illustrated London News.
En l’any 1931 no hi hagué il·lustracions per a aquella revista. Segrelles es trobava en el cim de la conquesta americana.
“L’exposició inaugurada el 15 d’abril de 1931 per José Segrelles en el Roerich tingué tal repercussió en la premsa nord-americana, que es va arribar a dir que la notícia artística espanyola havia atret més l’atenció que no la caiguda de la seua monarquia”. El dia anterior, al seu país natal, Espanya, el Rei Alfons XIII fugia abandonant la monarquia i donant pas a la Segona República.
Les col·laboracions il·lustratives amb les revistes The American Wheekly, The Cosmopolitan, The Fortune, Redbock entre altres, a més dels cartells publicitaris per a les cases d’automòbils Ford, Packard i Lincoln, amb les quals s’havia enriquit ràpidament tant en fama com en diners, anaven a influir, i de fet van contribuir, al seu llançament com a pintor i el confirmaren com a millor il·lustrador universal. Va ser el dia quinze d’abril de 1931, quan s’inaugurava l’exposició individual de les seues obres en el Roerickh Museum de New York. El dia anterior, al seu país natal, Espanya, el rei Alfons XIII fugia abandonant la monarquia i donant pas a la Segona República. No deixa de ser curiosa la nota que trobem al peu d’una de les fotografies del llibre biogràfic de Segrelles, escrit pel meu estimat amic Vicente Gurrea Crespo i editat per Mari Montañana, a València, i en l’any 1985. “L’exposició de José Segrelles en el Roerich tingué tal repercussió en la premsa nord-americana, que es va arribar a dir que la notícia artística espanyola havia atret més l’atenció que no la caiguda de la seua monarquia”.
Segrelles torna a aparéixer en les pàgines de The Illustrated London News en l’any 1932. Esta vegada són quatre aquarel·les que interpreten “Somnis famosos” de Clarence, Carles IV, Neró i el rei Artur. Al peu de la il·lustració referida a Clarence, i segons la traducció realitzada pel meu amic Fernando Tormo, director de la Casa-museu del Pintor Segrelles d’Albaida, diu així: “En alguns dels nostres passats números de Nadal, este primorós pintor imaginatiu descrivia escenes del Quixot, de l’Infern de Dante i de la música de Beethoven. Ara ens presenta la interpretació de “Somnis Famosos”. La pintura de Clarence descriu el somni que relata Shakespeare en Ricard III… El somniador era Jordi, el duc de Clarence, germà de Ricard i d’Eduard IV, quan estava presoner en la Torre. Somniava que es tirava al mar des del seu vaixell i que s’afonava, i descriu una cosa estranya vista en l’abisme. La veia tot contant com succeïa: “La malenconiosa inundació amb el sinistre home del vaixell, segons descriu el poeta… Llavors, caminant prop d’una ombra, arribà a alguna cosa pareguda a un àngel amb cabells brillants i plens de sang”.
En l’any 1933, The Illustrated London News va publicar sis il·lustracions de Segrelles sobre la música de Wagner. Després de la mostra d’estes mateixes il·lustracions en la ciutat de València, El Mercantil Valenciano, va recollir la següent ressenya: “De Wagner, del gran mestre, ofereix Segrelles unes composicions en què aconsegueix amb gran fortuna, el donar-nos una impressió plàstica de La Tetralogia. Qui conega la universalitat, la densitat del treball de Wagner en el desenvolupament d’esta, la seua gran obra, comprendrà a quina alçada ha arribat el mestre valencià en realitzar, en valent i temerari esforç, el plasmar en espai reduït aquells moments de La Tetralogia que millor representen el conjunt de l’enorme producció wagneriana”.
Tot i parlant sobre la mateixa exposició, però esta vegada en referència a les il·lustracions sobre els contes de Perrault publicades en la mateixa revista anglesa l’any 1934, J. Managut Noges destacava “Polzet i Pell d’Asne, sobre tot, són magnífiques realitzacions plàstiques dels contes que feren i faran les delícies de tantes generacions de joves”. Entre la seua correspondència mantesa amb l’editorial anglesa i datada el desembre de 1935, trobem per part de Segrelles, l’autorització que permetria a una editorial escandinava la reproducció a Escòcia i Dinamarca, d’algunes de les il·lustracions publicades amb anterioritat a The Illustrated London News.
L’any 1935, la revista anglesa publicà les últimes il·lustracions realitzades per J. Segrelles. El diari ABC, el gener de 1936, deia: “El pintor valencià José Segrelles ha obtés un ressonant èxit amb la il·lustració de l’obra del gran escriptor i poeta romàntic Edgar Allan Poe titulat Mystery and Imagination, publicada en el número extra de Nadal de la prestigiosa revista anglesa The Illustrated London News. Sis primmirades il·lustracions a tot color i a tota pàgina, interpreten amb gran encert i bellesa l’obra suggestiva de Poe. El fet constitueix un triomf per a l’artista i per a l’Art Espanyol Contemporani”.
Per què va deixar el pintor Segrelles de col·laborar amb l’editorial anglesa?
La important internacionalització, fama i el començament d’altres treballs i col·laboracions, com hem vist, obtinguts per Segrelles a través d’estes dos revistes, ens varen dur a indagar entre la seua correspondència privada, i més quan en l’hemeroteca que es conserva a l’arxiu de la seua Casa-museu, no torna a mencionar-se cap de les dos revistes.
En la Biografia Pictòrica J. Segrelles publicada l’any 1985 pel Doctor en Història de l’Art Bernard Montagud Piera, en les pàgines 95 i 96 llegim: «Segrelles, després dels frustrats intents en el passat 1923 per internacionalitzar el seu art: Viena (A. Varlag Krapolek) i Porto (Caldevila i Aranha) intenta contactar en 1926 amb el mercat londinenc. Assenyala epistolarment el 26 de maig: «El meu viatge a Londres ara com ara només té l’objecte d’anar a fer una exposició i lue¬*go, el que pugui venir és l’incògnit». Encara el 9 de gener de 1927 manifesta: «El meu viatge a Londres ara com ara o deixo en suspens per causes justificades, però a París, si Déu vol, he d’anar aquest febrer pròxim on he de trobar-me amb un editor anglès i hem de tractar probablement sobre treballs i concretar diversos punts del meu projectat viatge a Londres i veure de consolidar allí el meu èxit». Finalment, el 16 de febrer marxa a París i s’entrevista amb els gerents de les publicacions angleses «London News» i «The Sket», acordant remetre immediatament originals per als números mensuals de la segona i preparar una sèrie amb destinació a l’extraordinari de nadal de London News».
El 21 de juny escriuen els familiars de Segrelles al pare que resideix a Albaida: «Pepe està molt ocupat a Londres», sent el propi Segrelles qui comenta el 24 de juliol: Ja he acabat el treball de Londres, però amb esperances de començar un altre. El treball va ser precipitat i em va agafar una mica d’improvís». En l’extraordinari de Nadal de «LONDON NEWS» de 1927 i sota el títol «A PAINTER VISIÓ OF BEETHOVEN; MUSIC TRASLATED INTO COLOUR » i l’epígraf: «Realitzades especialment per a aquesta publicació per l’artista» són editats a tot color onze originals de Segrelles, assenyalant: «Alguns artistes han intentat interpretar temes musicals amb el seu pinzell, traduint-los a imatges. Oferim una sèrie particularment interessant i meravellosament expressada pel famos pintor espanyol José Segrelles. Són mostres de la seva fantasia».
Tornem a remuntar-nos a l’any 1933. José Segrelles proposa al seu contacte a Londres, Mr. Bruce S. Ingram, en representació de l’Editorial, enviar-li unes il·lustracions sobre la vida de Chopin per tal que foren publicades en el Nadal de 1934 i li suggereix per a l’any següent, és a dir 1935, un conjunt de quadres sobre el calvari de Jesús. Just dos mesos després, Mr. Ingram li respón: “La seua indicació respecte a una sèrie de quadres de Chopin farien, sense dubte, un bonic conjunt. De totes formes, crec que seria molt més apropiat per a nosaltres el poder comptar amb altre aspecte del seu treball, per esta raó, jo sugerisc que pinte alguna cosa sobre Cristòfol Colom”.
Segrelles, caracteritzat al llarg de tota la seua carrera artística per la il·lustració de temes fantàstics, els quals realitzava tot deixant volar la seua imaginació, li respon a Mr. Ingram: “Li faig saber que la seua idea de pintar sobre Colom m’agrada, per més que no hi haja molta fantasia en tal assumpte. La vida de Colom, pense que podríem deixar-la per a l’any 1935 i per al pròxim número de Nadal –tot referint-se al de l’any 1934- podria vosté publicar uns quadres sobre la Passió de Crist… Si esta idea no li agrada a vosté, espere que m’ho diga el més prompte possible i en tot cas provaria de poder fer alguna pintura sobre Cristòfol Colom”.
Tornem a recórrer a la Biografia de Segrelles, escrita per Vicente Gurrea i publicada a València per Mari Montañana; en la pàgina 141, Gurrea escriu: “En l’any 1933, Segrelles crea altra sèrie sobre un tema poc tractat per ell: La Passió de Jesús. Un tema insondable què es bolcà amb vertader sentit cristià. El resultat el va satisfer, i se li va ocórrer que The Illustrated London News tornara a alçar la seua bandera amb estes làmines, abans d’exposar-les en la mostra que estava preparant per als salons de la Federació Industrial i Mercantil de València. Les envià a Londres i, quan més confiat estava, va rebre una negativa: els originals eren estremidors –li digueren-, d’una rara bellesa, però… no eren aptes pel Nadal anglés. El predomini de la població protestant entre els lectors de la revista no feien aconsellable la versió tant ortodoxament catòlica. Mr. Ingram es va disculpar: “Faça’m amb rapidesa altres il·lustracions com vosté sap fer-les”. Li va apuntar algunes idees. El resultat van ser les seues wagnerianes visions sobre La Tetralogia, que una vegada més durien el seu nom ben alt a través de les distàncies.
Recordem que l’editorial anglesa tancava durant els mesos de març i abril el número extra de Nadal en què anualment s’incloïen les il·lustracions de Segrelles, d’ací les presses: “Faça’m amb rapidesa…” i la preocupació de Segrelles per tal de planificar les seues col·laboracions amb un o dos anys d’avançada.
El juliol de 1936, Segrelles va anunciar a Mr. Ingram l’enviament de tres pintures sobre els contes de Hoffmann, a les que calia sumar altres tres que enviaria posteriorment. En la mateixa carta, Segrelles li encarrega a Mr. Ingram que li recomane una editorial per tal de reproduir una sèrie de quadres, tot i subratllant que calia que foren unes reproduccions exactes a l’original, per a fer un tiratge de cinquanta mil o més exemplars de cadascuna, una reproducció de deu quadres diferents.
El 16 de juliol. Mr. Igram li responia: “No coneixem de manera íntima a cap editor que estiga interessat en les il·lustracions de Hoffmann. No estem en contacte amb editorials de tal classe, no obstant, seria un plaer el passar a estos el seu desig”. La confusió estava servida. Potser la poca disposició o interés per part de l’editorial dels nous suggeriments temàtics de Segrelles, el problema sempre present de les traduccions, unit als moments difícils de la Guerra Civil durant la qual Segrelles va romandre a Albaida, feien pràcticament insostenibles les negociacions entre una banda i l’altra de l’oceà.
A finals de març de 1937, Segrelles torna a adreçar-se a Ingram, per tal de provar d’aclarir la situació. Els diu que encara no comprén ni ha rebut una explicació –ni en va rebre cap- per la devolució dels originals que havia enviat per al número de Nadal de 1936. És possible que arribara fora del termini d’admissió de treballs per a aquell any. I especificava que els treballs que pretenia que li reproduïren a la perfecció no tenien cap relació amb l’enviament de les il·lustracions dels contes de Hoffmann, un escriptor alemany.
A mitjans de juny de 1937, Mr. Ingram li suggereix a Segrelles que il·lustre les obres d’Homer, Virgili, Shakesperar o Goethe. Segrelles, emocionat per esta nova proposta, es posa mans a l’obra tot considerant la extraordinària fantasia i l’interés de L’Odisea, La Ilíada, Hamlet i Faust. Aprofita l’ocasió per reoferir-li les il·lustracions dels contes de Hoffmann, per si encara arribaren a incloure’s en l’extra de Nadal de 1937.
Cert és que The Illustrated London News mai no arribà a imprimir les mencionades il·lustracions de Hoffmann, ni hi tornarien a aparéixer publicats més treballs de Segrelles. Així doncs, van ser les d’Edgar Allan Poe, publicades el 1935, les últimes col·laboracions amb tant prestigiosa i rellevant revista internacional. Acabada la Guerra Civil espanyola, Segrelles es va veure inundat pels ofegadors encàrrecs per part de les esglésies, principalment de les ciutats valencianes, tot i obrint d’esta manera, un tant forçada, una nova etapa en la seua carrera artística.
Això contribuiria de manera decisiva a distanciar-se de les col·laboracions amb The Illustrated London News. Prou més tard, a finals dels anys cinquanta, amb les il·lustracions de Les mil i una nits publicades per Salvat, i en la dècada dels seixanta, amb la publicació del Quixot per part d’Espasa-Calpe, José Segrelles seguiria mantenint-se en el lloc més alt del món il·lustratiu internacional, fins a la seua mort el 1969.
