Les obres d’artistes dones a penes representen el 0,4% de les obres exposades, per la qual cosa “ofereix una visió incompleta i parcial de la història de l’art i no concorda amb les demandes d’igualtat presents en la societat”
L’associació valora la labor desenvolupada per l’actual direcció per a promoure el reconeixement del talent de les artistes i reclama incrementar l’esforç
L’associació Dones en les Arts Visuals (MAV) s’ha dirigit al Museu de Belles arts amb motiu del nou reordenament de la col·lecció del museu. MAV valora en el seu escrit la “sensibilitat manifestada per la seua actual adreça davant la construcció de relats expositius que incloguen la memòria creativa de les dones” i mostra la seua sorpresa perquè en este nou ordenament només s’incloguen 3 obres realitzades per dones: La chula, de María Sorolla, La matanza de los inocentes, de Rosario de Velasco i Retrato de mujer, de l’escultora Emilia Torrent, “tres magnífics exemples d’autoria femenina que en la nostra opinió resulten del tot insuficients. Som conscients que l’exposició de la col·lecció d’un museu està subjecta a canvis i confiem que, a més d’estes tres obres, tornen a mostrar-se les peces que figuraven al costat d’elles en l’anomenada Sala d’Artistes oberta en 2022: l’oli París, vista desde Suresnes, de Adrienne Guillou, i sobretot les obres de la valenciana Elena Carabia, Paisaje i Un banco en el parque, així com al bust Muchacha latina de l’artista vinculada a la renovació avantguardista, Marthe Spitzer, il·lustratives de la conquesta de l’espai públic per part de les dones, l’exhibició de les quals satisfeia de manera palesa l’interés públic.
Creiem -continuen- que el problema radica en la política de compres. Hui dia resulta inassumible per la societat que en les últimes adquisicions del museu només figure, excepte error, una dona: l’artista Margarita Caffi, pertanyent a la col·lecció Lladró, quan una consulta a les bases de dades, catàlegs de subhastes i publicacions evidencia que hi ha obres d’artistes en el mercat. Creiem imprescindible que el museu es comprometa a esmenar este tremend desequilibri, que prioritze les obres d’artistes dones en el seu programa de compres i que paral·lelament promoga una política activa de donacions, depòsits, llegats o dacions en pagament que permeten completar la col·lecció. La presència residual de les artistes en esta i, conseqüentment en la seua exposició permanent, ofereix una visió incompleta i parcial de la història de l’art i no concorda amb les demandes d’igualtat presents en la societat.
Encara que entenem la dificultat que els museus històrics tinguen col·leccions paritàries -numèricament parlant, hi ha hagut més homes que dones participant el sistema artístic per raons de sobres conegudes- la recent historiografia revela l’alta participació de les artistes en les exposicions i en la vida artística del XIX, més intensa encara més en les tres primeres del XX. Hui el museu no reflecteix el realment ocorregut, sinó el tamís que deixava sempre en els marges a les dones. La modernització d’Espanya, de la Comunitat Valenciana, no hauria tingut lloc sense la irrupció de les dones en la vida pública i professional. Sense dones no hi haguera hagut modernitat”.
A més d’enriquir la col·lecció amb obres d’artistes dones, MAV proposa que “es complete la reflexió crítica sobre les absències i sobre com s’han vingut interpretant els seus fons i identifiquen els biaixos de gènere i els estereotips que estos promouen”. L’associació creu “necessària més investigació crítica sobre les artistes i les seues obres, i traure a la llum mitjançant exposicions el coneixement obtingut. En els seus 130 anys d’història, no consta que el museu haja dedicat cap exposició individual a una artista dona. Tant de bo tinguem esta oportunitat durant el seu mandat”.
L’Associació Dones en les Arts Visuals reuneix més de 700 artistes, historiadores, comissàries i gestores del món de l’art -108 en la Comunitat València. El seu objectiu és impulsar el reconeixement i visibilitat del talent de les artistes i promoure la igualtat real i efectiva entre dones i homes dins del nostre sector, exigint l’aplicació de l’article 26 de la Llei d’Igualtat.
